A la finestra de l’oficina del port hi ha un full de paper que prediu el mar per a tot un any. Hi consten, per a cada dia, les hores de les dues plenamars i les dues baixamars, i fins on pujarà i baixarà l’aigua, al centímetre. Es va imprimir abans que comencés l’any. Pel que sembla, és encertada.
Em sembla un dels documents més sorprenents que conserva un poble, i gairebé ningú no s’atura a llegir-lo.
Les marees no són el temps. Són aritmètica. L’aigua puja i baixa perquè la Lluna i el Sol l’atreuen, i perquè aquestes forces es repeteixen en cicles mesurables: el principal, impulsat per la Lluna, dura una mica més de dotze hores i vint-i-cinc minuts, i per això la plenamar arriba cada dia uns cinquanta minuts més tard.1 Si hi afegim el cicle més petit del Sol, la lenta oscil·lació de l’òrbita lunar i la forma d’aquesta costa en particular, podem calcular com serà el mar anys més endavant. A l’oficina no observen la marea de demà. La consulten.
Aquí les marees són petites. Un dia qualsevol, la diferència entre la plenamar i la baixamar és inferior a l’alçada d’una taula de cuina, i els visitants de les costes oceàniques se’n riuen. Però petit no vol dir irrellevant. Un pam d’aigua amunt o avall decideix si les escales antigues vora el mercat del peix queden al descobert, si una barca amb una quilla profunda pot deixar l’amarratge, si els infants poden arribar caminant fins a la roca que té l’anella de ferro.
El que no diu
La taula té un gran silenci, i la gent que hi viu d’acord ho aprèn de seguida. Prediu el mar que crea la Lluna. No pot predir el mar que crea el vent. Un vent fort del sud empeny l’aigua cap a la costa i la plenamar arriba més amunt del que indica la taula; un vent fred del nord-est, el que baixa de l’altiplà a l’hivern, pot allunyar el mar i deixar el port més baix del que ningú esperava.2
Per això la taula es llegeix amb un ull posat al cel. Els pescadors a qui vaig preguntar no se’n refien, però tampoc no la ignoren. La tracten com les indicacions d’un molt bon amic: encertades pel que fa als camins, equivocades pel que fa al trànsit.
Crec que aquesta és la manera adequada de llegir la majoria de textos impresos que afirmen conèixer el futur. Llegeix l’aritmètica. Després, mira per la finestra.
Notes
-
Els científics de les marees anomenen constituents aquests cicles regulars, i el principal de tipus lunar té el nom agradablement asèptic de M2. Una predicció de marees suma desenes d’aquests constituents, cadascun amb la seva velocitat i amplitud per a un port concret.
-
Aquells dies, l’oficina del port enganxa amb cinta adhesiva una nota escrita a mà a la cantonada de la taula. Hi diu, cada vegada, les mateixes tres paraules, que no traduiré perquè no són paraules gaire educades.
|