Sobre respondre tard les cartes

1Una lectora em va escriure al març sobre l’assaig del ferri. S’havia criat a l’altra riba i recordava la botzina d’una altra manera: dos tocs breus, va dir, no pas un de llarg, i només amb boira. Era una carta atenta i generosa, de tres pàgines, d’aquelles que demanen una tarda sencera per escriure-les. Li vaig respondre la setmana passada. Som al juliol.

2Vull disculpar-me amb ella aquí, en públic, perquè es mereixia una resposta més ràpida. També vull explicar per què no estic segura que es mereixés una resposta més ràpida.

La velocitat de tot plegat

3Avui, la majoria dels missatges arriben esperant una resposta en el mateix temps que s’ha trigat a enviar-los. Una carta com la seva demana una altra cosa. Estava escrita a poc a poc, expressament, i la seva lentitud formava part del que deia: hi he pensat, i m’agradaria que tu també hi pensessis. Respondre aquella mateixa tarda hauria estat educat. També hauria estat una mena de rebuig, una manera de donar el tema per tancat en comptes d’ocupar-me’n.

4Així que me’n vaig ocupar. Vaig tornar al ferri. Vaig preguntar al mariner de coberta pels senyals amb boira, i em va mirar com si li hagués preguntat si les barques suren, i després m’ho va explicar amb tota mena de detalls: ella tenia raó.¹1Dos tocs curts quan hi ha boira, un de llarg en sortir amb temps clar. L’assaig s’ha corregit, amb una nota. Les correccions són les cartes més útils que rebo i les que responc més de pressa. Vaig preguntar a dos nedadors veterans, que no estaven d’acord ni entre ells ni amb ella. Vaig llegir el reglament del port, que no resol res i és molt llarg. Quan li vaig escriure, tenia una resposta millor que la que li hauria enviat al març, i tres preguntes noves per afegir al final.

Una petita norma

5No vull fer virtut del meu propi desordre. Hi ha cartes que necessiten resposta de seguida, i també les he deixades sense respondre. Però he començat a seguir una norma, manllevada d’una amiga que té una llibreria: respondre de seguida els missatges breus i a poc a poc les cartes lentes, i no fer mai a l’inrevés.

6Quan em va respondre, va escriure que la meva carta havia arribat el matí del primer dia càlid de l’any. Va dir que l’espera havia valgut la pena. Em penso que era amable. De tota manera, guardo la carta.

Notes

1. Dos tocs curts quan hi ha boira, un de llarg en sortir amb temps clar. L’assaig s’ha corregit, amb una nota. Les correccions són les cartes més útils que rebo i les que responc més de pressa. ↩